Vous êtes ici

Saps perquè els habitants de Puigcercós van haver de marxar a corre cuita?

L’esllavissada de Puigcercós és un moviment de terres que destaca per les seves dimensions i el seu excel•lent grau de preservació, i per haver-se donat en una zona habitada, l’antic poble de Puigcercós, al municipi de Tremp. Per això, és un punt d’interès geològic que continua essent font d’estudi.

La història es remunta a l’any 1848 quan van aparèixer les primeres esquerdes a la collada on s’ubicava l’antic poble de Puigcercós i es van començar a produir despreniments. L’any 1957, les esquerdes es van fer més amples i la gent va començar a espantar-se. Es va ensorrar un tros de terreny i l’església romànica de Sant Martí i algunes cases es van veure afectades per escletxes abundants a les façanes. Tot i això, van passar els anys sense que es prengués cap mesura o que la gent marxés.

Les esllavissades i les esquerdes es van repetir l’any 1881 quan es va produir un trencament de materials més gran i s’explica que de les obertures de la terra en sortien vapors i aires calents que van augmentar el perill. Quan es va produir l’esllavissada més gran, l’estiu d’aquest mateix any, es diu que l’olor de sofre que sortia de la terra era insuportable. La gran colada de fang amb pedres i troncs que va baixar barranc avall, va obligar a abandonar el poble que es va traslladar a uns 500 metres, en una ubicació més plana.

Cal destacar la solidaritat i ajut de poblacions com Lleida, Barcelona, Reus i Sabadell, i entitats en tot l’estat a fi de recaptar fons, fins i tot el rei i altres membres de la casa reial van col•laborar. Amb els diners es van començar les cases l’estiu de 1891 i el 1892 es van acabar les cases del nou poble que foren cedides als veïns de Puigcercós.