|
Castell de Mur
|
|
|
Durant la segona a meitat del segle XI, el Montsec esdevingué una de les zones més importants de la conquesta cristiana de tot Catalunya. En qualitat de terra fronterera, conserva un nombrós patrimoni d’arquitectura militar. Una vintena de torres de defensa franquegen tota la serra del Montsec, antigament utilitzades com a torres de comunicació entre les tropes i els cavallers situats en segona línia en importants castells com Llordà, Orcau, Sant Gervàs i Mur. El temps va deixant petjada per allà on passa. No es pot oblidar que, malauradament, la Conca Dellà va ser molt castigada durant la Guerra Civil espanyola. Testimonis d’aquest fet puntual omplen diferents indrets de la zona: trinxeres, nius de metralladora, búnquers o bé la reconstrucció de parts d’aquests pobles que conformen la Conca. Les roques sedimentàries que afloren en aquesta comarca constitueixen un dels laboratoris de camp més coneguts i visitats pels geòlegs d’arreu del món. Sobre aquest singular substrat es desenvolupen paisatges majestuosos, sovint poblats per una flora i una fauna de gran valor natural. És per tot això que us proposem un itinerari històric i arquitectònic pel sud del Pallars Jussà, des del coll de Comiols fins a la Noguera Ribagorçana, amb una descripció minuciosa dels castells que es troben al llarg d’aquest recorregut, integrats en un sistema defensiu complex que aprofita el bastió de la serra del Montsec. Una visita a aquests castells ens pot fer entendre com era la vida a l’alta edat mitjana, com es va produir el fenomen de la conquesta i de les colonitzacions feudals i, en darrer lloc, com era la figura d’Arnau Mir de Tost, un personatge que trobarem com a protagonista en molts d’aquests castells.
Sabíeu que... - El castell de Mur no mira cap al sud musulmà sinó que sembla clarament bastit per controlar la Conca de Tremp, que al segle XI era domini cristià. Aquesta paradoxa fa pensar que la construcció primitiva era d’origen àrab. - Els castells van jugar un paper important en el procés de reconquesta per consolidar les línies de frontera, servir de base per a nous avenços i recolonitzar les terres conquerides. - Arnau Mir de Tost fou coetani i amb una vivència paral•lela a la de Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com el Cid Campeador. - En el castell de Llordà podem identificar la cuina del castell, perquè hi ha la xemeneia. També s’ha localitzat una letrina on suposadament es trobava el dormitori d’Arnau Mir de Tost. - El sistema hídric del castell de Mur és un magnífic exemple d’enginy i d’optimització de recursos. La gran cisterna adossada a la muralla es proveeix d’aigua de pluja procedent de la torre mestra i de les teulades. L’aigua sobrant dels rentamans era canalitzada fins a un dipòsit exterior i reaprofitada per al rec o per abeurar els animals. - A pesar de la seva sobrietat, Mur presenta uns “refinaments” poc habituals en obres similars: les dues comunes a la muralla nord (una per als senyors i una altra per als soldats i servents) i els dos rentamans de la paret meridional. - Al castell de Mur hi ha dos antics rellotges de sol situats a la façana sud, al costat de l’absis, però només en funciona un. Sembla que, en un primer intent, el creador va errar la distància entre els números i es va veure obligat a fer-ne un altre, aquesta vegada més exacte. - Al castell de Mur, els murs que formen l’angle arrodonit nord, s’eleven formant una bestorre, cosa que li dóna tota l’aparença de la proa d’una nau.
|
|