Us els presento: els Miró són una família de pagesos que tot d'una es van posar a fer de restauradors. Així de clar i així de senzill.
El pare, que és un autèntic patriarca, i el fill, eixerit com un pèsol, treballen la terra i engreixen el bestiar. I la mare, la tia i la filla, que són la terna perfecta, fan cada dia, a l'hora de dinar i de sopar, el gran miracle de la cuina.

La Lola, la cuinera per excel.lència de la casa, ha deixat el camí obert a la Florita, que és la neboda i li ha traspassat tots els poders i, el que és més important, tots els secrets culinaris més íntims. I, és clar, el comentari d'aprovació circula de boca en boca i d'orella a orella pels dos Pallars, el Jussà i el Sobirà: "Si voleu menjar com un capità general apropeu-vos a Casa Lola de Talarn". I per fer honor a la veritat he de confessar que jo hi he vist molt ben entaulats i en més d'una ocasió algun personatge de cabells blancs, bigoti molsut i panxa ben rodona, disfressat de caqui, carregat d'insígnies, estrelles i medalles i gorra de plat devorant a cop de sabre algun innocent colomí. Però deixem-nos d'anècdotes i de romanços i anem al grà; que aquest és el meu deure.

Uns espàrrecs blanders d'un verd gairebé escenogràfic com n'hi ha pocs. Uns crancs de riu de la millor espècie guisats amb un sofregit molt pacient que només de tastar-los se't fa aigua a la boca. Un senglar, caçat pels homes de la casa, adobat amb alls i fet a l'agredolç que bé podria ser plat diari dels més sibarites i exigents. Un remenat d'alls tendres amb gambes fresques que és bocato di cardinale. Amén dels embotits - beneïts embotits! - de la casa, amb aquella girella inoblidable i que no té rival i, encara, un gran assortit de formatges del país - llenguat, topí, d'ovella i de cabra de Puigcerver- Ah! I per postres un afrodisíac gelat de menta d'efectes immediats. Tot això, i amb aquest agradable desordre, és el que he menjat jo en aquesta santa casa un divendres qualsevol a l'hora de sopar.

He de dir, també, que tenen un celler molt ben proveït. El vi de la casa és un vi de la conca d'Orcau particularíssim i que s'encasta al paladar de manera molt sana. I he de dir, encara, que el preu, tant del menjar com del beure, és raonat i assequible a gairebé totes les butxaques.
La xerrameca de després del tiberi surt sola i, sobretot, surt amb accent pallarès tot engolint aquells delicats subtils licors pallaresos que indefugiblement acompanyen sempre el cafè.

Tenen unes poques habitacions que si les reserves pots passar-hi la nit.

M'agradarà de tancar el comentari tal i com l'he començat. La Florita, la nova i flamant Lola, ho vol així. Els Miró són una família de pagesos que tot d'una es van engrescar primer i decidir més tard a obrir el menjador de Talarn. Gràcies! I us ho dic ben sincerament.
No tanca cap dia de la setmana, ni fa vacances.
S'accepten totes les targetes habituals.